Libertad y amor

[...]

Del profundo océano en calma salen dos serpientes, de inmensas espirales, por encima de las olas levantan su cresta y su pecho mientras el resto de su cuerpo se desarrolla a flor de agua.

Una de ellas ahora me aprisiona en medio de dos vueltas y me oprime con el doble anillo de su amor...

...Y yo intento romper su nudo.

[...]

Ulises, héroe de la Odisea.

Que l'aigua de la pluja només caigui

de dalt a baix no ha de ser motiu

de dol ni de desconsol per a ningú;

al capdevall, tot retorna als orígens.

Però és dur el nostre pas per la terra

i hem d'acollir contents tota esperança,

per més que sigui fràgil, inestable.

L'aigua envaeix totes les escaletes

i podrirà l'asfalt que ens prem els peus.

A ple carrer omplim gibrells i càntirs

sense necessitat de canaleres

i, poc a poc, tot retorna dins l'ordre

màgic dels primers mots que vam aprendre.

Aquest violí té només una corda

que només xiscla o gruny. Si en percudiu

la pell resseca el so opac congria

ocells nocturns i sinistres bubotes.

Desvetlla vents la immòbil assemblea,

però ningú no branda les banderes

ni bufa els corns. Amb fustes de naufragi

aixeco barricades. Em contemplen

els ocellots. Jo vaig i vinc. Dessota

de cada mot hi ha un pou. L'aigua és la clau:

una clau que no tinc. Els mots sedegen.

És hora ja que esclati el gran incendi.

Este poema lo cogí de una página web , que conste ...